Islamofòbia persistent

Giorgia Meloni, referent del partit postfeixista Germans d’Itàlia, estava exultant. La seua formació havia aconseguit imposar-se a les eleccions celebrades fa unes setmanes a l’estat transalpí. Acompanyada a la coalició per Forza Itàlia, liderada per l’incombustible magnat Silvio Berlusconi, i per la ultradretana Lliga de Matteo Salvini, Meloni assumia el càrrec de primera ministra casualment a tocar del centenari de la marxa de Roma, bressol de l’accés del feixisme al govern d’Itàlia en la segona dècada del segle passat. L’extrema dreta, d’aquesta manera, sumava un altre èxit després dels resultats dels Demòcrates de Suècia al país escandinau. Els règims il·liberals d’Hongria i Polònia comptarien amb un nou aliat per defensar la seua agenda d’odi.

Admiradora en el passat del dictador feixista Benito Mussolini, la cap de Germans d’Itàlia va fer diverses afirmacions durant l’estiu on defensava una teoria de la conspiració sobre una substitució ètnica a Europa, unes idees que fins fa poc només circulaven pels grupuscles neonazis d’arreu d’Occident. L’auge electoral de l’extrema dreta, tanmateix, ha atorgat força a uns discursos farcits, entre altres elements, d’un component d’islamofòbia. «L’islam està complint el paper que va ocupar durant els anys trenta el judaisme. És cert que l’antisemitisme continua tenint pes ideològic, però la islamofòbia està substituint actualment l’antisemitisme. Està sorgint un supremacisme d’estil supervivent, basat en l’amenaça de la teoria del gran reemplaçament», afirmava el periodista especialitzat en moviments ultradretans Miquel Ramos en un dossier del setmanari EL TEMPS sobre la ideologia que hi havia rere les accions terroristes de l’extrema dreta.

Amb les forces reaccionàries espanyoles com ara Vox jugant a islamofòbia amb atacs contra els menors no acompanyats de fora de les fronteres estatals, les veus especialistes Inés Bolaños, investigadora del departament Ciències Polítiques i Social de l’Institut Universitari Europeu, i Sergio Gracia, director del Centre d’Investigació de l’Extrema Dreta (CINVED), han radiografiat l’estat d’aquesta problemàtica a l’Estat espanyol dintre de l’informe anual de perspectiva europea que elaboren els professors universitaris Farid Hafez i Enes Bayrakly. Publicat a mitjan setembre i amb un període d’anàlisi que compren l’any 2021, adverteixen de l’augment de casos d’islamofòbia en el bienni 2017-2019. Si en l’any 2017 van registrar-se 546 incidents, en 2019 la xifra s’havia incrementat fins als 1.706. Només entre 2018 i 2019 va haver-hi una pujada del 6,8%.

«El discurs de la inseguretat impulsat per l’extrema dreta, esbossat anteriorment, ha tingut un impacte directe a escala de barri. Des de fa uns anys, s’ha produït un augment en la quantitat de delictes d’odi comesos, siguen atacs físics o verbals contra negocis o llocs de culte. Al llarg de 2021, s’han produït diferents accions que han causat víctimes, han posat en perill la vida d’altres persones o han provocat danys estructurals o en béns privats», ressalten, per citar atacs com ara «l’apedregada de la Mesquita de l’Antiga a Fuerteventura». «Pocs dies després, es va produir una agressió contra un centre per a joves immigrants a Torredembarra (Catalunya), al qual li va seguir un altre contra la Mesquita de San Javier, a Múrcia, que va ser víctima del vandalisme, cremada i van fer-se grafitis amb les paraules ‘Mort a l’Islam’», exemplifiquen.

L’exhibició d’un cap de porc a una mesquita de Múrcia acompanyada de les pintades «Stop a la invasió» i «No a l’Islam», l’assassinat a tirs d’una persona d’origen marroquí a una cafeteria d’una població murciana i l’agressió d’un jove al seu company àrab quan va ser expulsat de la feina completen el llistat d’incidents islamòfobs registrat a la mateixa autonomia. «Tots aquests esdeveniments van tenir lloc a la Regió de Múrcia, on diversos grups neonazis operen i exhibeixen obertament símbols prohitlerians. A principis de setembre, un home va ser agredit enfront d’un restaurant de menjar ràpid, mentre esperava la seua comanda. L’agressor li va cridar: ‘Creus en Al·là?’. Més tard, al novembre, un fiscal va denunciar al líder del grup neonazi Bastió Frontal, per animar a la violència contra persones marroquines i musulmanes durant una manifestació enfront de l’ambaixada del Marroc a Espanya», reforcen a l’informe ambdós investigadors.

El retrat confeccionat inclou referències a les discriminacions laborals experimentades per aquest col·lectiu, així com les vulneracions de la seua llibertat religiosa amb l’ús del vel a l’escola i les ineficiències del sistema judicial per evitar que les persones amb aquestes creences siguen víctimes de diferents discriminacions. També recull diverses accions dels partits d’extrema dreta amb caràcter islamòfob: «Durant les eleccions municipals a Madrid, el partit d’extrema dreta va mostrar cartells contra els Menors Estranger no Acompanyats en la xarxa de metro de la ciutat. Aquest anunci de campanya va contribuir a alimentar l’odi en Internet durant les eleccions de Madrid. A més, una diputada del mateix partit va protagonitzar un vídeo on presentava els musulmans de Ceuta, una ciutat espanyola en la costa nord d’Àfrica, com una amenaça per a la cultura cristiana».

Link: https://www.eltemps.cat/article/18114/islamofobia-persistent